El 17 d’agost de 1974 els Xiquets de Tarragona inauguraven la “Llar del Casteller”, situada al carrer Santa Anna, al cor de la Part Alta de la ciutat. Lluny encara de convertir-se en el local tal com el coneixem avui en dia, en aquell primer moment la colla va disposar de l’antic claustre del convent dels Trinitaris, d’uns lavabos (situats en els actuals vestidors d’homes) i d’un petit bar instal·lat a l’entrada. Tanmateix, aquelles noves dependències estaven en un estat força deplorable i el pati no reunia algun requisit indispensable, com ara la llum elèctrica o una teulada per cobrir-se de la pluja. Mancats, doncs, d’il·luminació artificial, uns Xiquets que s’havien il·lusionat molt pel fet de tenir patrimoni propi (convertint-se així, en una de les colles pioneres dins els Món Casteller) abandonen el local sense assajar-hi una sola vegada per tornar a preparar els seus castells al Pati de Jaume I i a la Diputació Provincial.

No serà fins a l’any 1976, després que Carles Bello fos escollit cap de colla (durant aquell parèntesi de dos anys el local fou utilitzat com a magatzem municipal), que es va mostrar cert interès per establir-se en la seva seu. I després d’il·luminar de forma bastant precària el pati i d’acondicionar els actuals vestidors d’homes com a oficina, els Xiquets s’instal·len definitivament al carrer Santa Anna nº 1.

L’any 1979 aquella primera planta es queda sense ocupant i els Xiquets decideixen fer-se-la seva. Ràpidament comencen un seguit d’obres que cristal·litzaren en una completa remodelació: els Xiquets disposen d’una nova oficina, una habitació destinada a petites reunions, el saló d’actes per a la celebració de les diferents assemblees (els primers seients d’aquell saló provenien de l’antic Cine Coliseum) i un nou bar. Amb aquestes reformes, el local ja no s’utilitza únicament com a lloc d’assaig, sinó que pal·lia certes necessitats extracastelleres. Durant la dècada següent els Xiquets també s’ocupen la segona planta, destinada principalment a oficines.

Durant els anys 80 el local segueix bàsicament amb la mateixa estructura i distribució, però l’any 1991 pateix una important remodelació que afecta de manera important el pati per facilitar la seva funció principal: l’assaig dels castellers. Cal recordar que la manca de sostre (i els conseqüents problemes produïts pel fred i per la pluja) dificultava molt aquesta tasca, de manera que pràcticament només s’hi podia assajar durant els mesos d’estiu, sempre i quan no es presentés cap tempesta inoportuna. Durant aquells anys, per culpa del temps, fins i tot es van realitzar assaigs improvisats a l’entrada del local, o bé es va deixar d’assajar. Tot i haver-se demanat durant molt de temps una solució, el cobriment del pati no arriba fins a aquell 1991.

Al recobriment del pati l’acompanyen altres reformes, com el descobriment de les columnes del pati (lloc on abans hi havia una mena de vestuari i magatzem de roba); la col·locació de l’actual porta de ferro, obra del serraller Caselles; i el canvi de tots els bastiments i marcs de les finestres de les dues galeries.

Durant aquestes dues últimes temporades s’han fet els últims retocs de millora, dels quals en sobresurt especialment el rentat de cara sofert per l’entrada del local. Unes capes de pintura, a més a més de la col·locació d’uns plafons explicatius i del perfil de la ciutat de Tarragona, han ajudat a confeccionar un hall més atractiu per a castellers i visitants. No cal oblidar l’acondicionament d’una sala com a vestidor per a les dones, així com també el nou Arxiu dels Xiquets de Tarragona, i la instal·lació d’un gimnàs i d’una sala de fisioteràpia.